La dislèxia és un dels trastorns de l’aprenentatge més comuns i pot comportar unes dificultats molt importants en el desenvolupament de l’escolaritat dels nens i els adolescents. Convé tenir en compte que, en termes generals, no s’acostuma a diagnosticar la dislèxia abans dels 8 anys, coincidint amb l’edat en la que es considera que el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es dona per “conclós”, passant a ser una eina d’aprenentatge en comptes d’un aprenentatge en sí, malgrat tant la lectura com l’escriptura seguiran progressant amb els anys.
La dislèxia consisteix en una dificultat específica i molt acusada per a conseguir una lectura fluida i funcional, es a dir, amb un bon ritme lector i una bona comprensió, sense que hi hagi cap motiu sensorial o intelectual de caire rellevant que justifiqui aquestes mancances. Sovint en la dislèxia també es pot veure afectada l’escriptura, sobretot en la part ortogràfica i habitualment en la qualitat de la grafía i la velocitat en les tasques d’escriptura. Lògicament, ambdos processos esdevenen claus per a l’assoliment dels aprenentatges escolars i d’un bon rendiment acadèmic.
Dins de la dislèxia trobem diferents alteracions de l’aprenentatge escriptor, que es poden donar de forma conjunta a les dificultats en el procés lector o bé de forma aïllada, entre aquestes destaquem:
Disortografia: dificultat específica i molt acusada per a fixar i emprar de forma adequada la normativa ortogràfica en les tasques d’escriptura.
Disgrafia: problemes importants a l’hora d’escriure de forma manuscrita amb una lletra inteligible pel lector.
La dislèxia no guarda cap relació directe amb la intel·ligència, les persones dislèctiques no són ni més ni menys intel·ligents que la resta de la població, però mantenen la mateixa variabilitat que la resta, es a dir, trobem persones amb dislèxia molt intel·ligents, mitjanes i amb mancances. No obstant, molts cops l’alumne dislèctic pot arribar a pensar que és menys intel·ligent que la resta dels seus companys, ja que mostra moltes dificultats en aprenentatges bàsics, el que altera el seu rendiment acadèmic, per tant esdevé clau treballar l’autoimatge i autoestima per a que la dislèxia no repercuteixi en la seva autopercepció.
