El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns de l’aprenentatge més coneguts i més diagnosticats actualment. El TDAH consisteix en una dificultat molt acusada per a mantenir l’atenció enfront de determinades tasques, entre les que destaquen les més relacionades amb les tasques escolars. El TDA pot tenir com a característica afegida impulsivitat i/o un excés d’inquietud motriu, tot i que no sempre és així, resultant molt important el diagnòstic diferencial, ja que d’aquest dependrà en gran mesura el tractament més adient a realitzar.
Sovint el tractament es redueix a l’administració de medicació per part del neuròleg o bé el psiquiatre infantil, però per mitjà de la teràpia congnitivo-conductual es poden aconseguir resultats molt positius tant amb com sense medicació en la majoria dels casos.
Una de les característiques més rellevants del TDA és que solen estar afectades les funcions executives, les quals són aquelles funcions que ens permeten planificar, organitzar, supervisió, memòria de treball, regulació de la impulivitat, etc. Resultant aquests aspectes els més rellevants a l’hora de realitzar un tractament psicopedagògic o psicològic.
Com treballem el TDAH?
El tractament variarà molt en funció de les necessitats de cada nen, ja que malgrat el diagnòstic és el mateix sovint les necessitats de cada nen són molt diferents, en funció de la seva edat, les habilitats que presenta i d’altres aspectes importants com el seu desenvolupament emocional. No obstant, en tots els casos un dels focus més importants del tractament esdevindrà el treball de les funcions executives com a element primordial del tractament.
Com indicàvem, és molt diferent el tractament d’un nen o nena en que el predomini de la dificultat esdevé el dèficit d’atenció enfront del que el que predomina és la impulsivitat, resultant fonamental per tant adaptar el tractament a les prioritats de cada infant.
Així mateix les necessitats també varien en funció de l’edat del nen, esdevenint molt diferents les mancances del nen entre els 6 i els 9 anys, els 9 i els 12 i dels 12 cap endavant, on caldrà donar un pes específic a variables diferents com el desenvolupament emocional, la metacognició i el desenvolupament de les funcions executives en funció d’aquelles que es trobin més afectades.
