AFÀSIA

Entenem per afàsia la pèrdua o l´ alteració adquirida del llenguatge produïda a causa d´una lesió cerebral que afecta, tant a la comprensió, com a la producció d´ aquest.
Els trastorns neurològics més freqüents que donen lloc a l´ afàsia són; accidents vasculars cerebrals (AVC), tumors, traumatismes craneo-encefàlics (TCE) i demències entre altres.
El cervell està dividit en 4 àrees corticals especialitzades cadascuna en una funció determinada del llenguatge.
De la mateixa manera, cada àrea especialitzada del llenguatge es troba situada en diferents lòbuls segons la seva funció.
Així doncs tenim:
LÒBUL FRONTAL: La seva funció és motora i aquí trobem l´ àrea de Broca, encarregada de la producció fluïda i ben articulada del llenguatge.
LÒBUL TEMPORAL: La seva funció esta relacionada amb el processament auditiu en el cervell. Aquí trobem l´ àrea de Wernicke que és on es reconeixen els sons del llenguatge i l’encarregada de la comprensió d’aquest.
LÒBUL PARIETAL: S´ encarrega del control sensorial del cos. No és un centre de llenguatge però esta relacionat amb les àrees motores per tenir en compte els moviments que s´estan realitzant en el cos i que són necessaris també per poder produir llenguatge.
LÒBUL OCCIPITAL: Les seves funcions són visuals.
Encara que aquests dos últims lòbuls no siguin àrees on es realitzen funcions concretes del llenguatge, són molt importants perquè, per poder comunicar-nos, es necessària la relació entre diferents òrgans i sistemes sensorials com poden ser, l´ oïda, la vista, el tacte, etc.
CLASSIFICACIÓ DE LES AFÀSIES
Si tenim en compte la producció del llenguatge podem classificar les afàsies en :
FLUENTS: són aquells afàsics que produeixen molt vocabulari sense gaire esforç articulatori però presenten molts errors, poc contingut informatiu en el discurs, un vocabulari pobre i, en definitiva, una expressió inintel·ligible deguda a la presència de trastorns deformants de les paraules com poden ser:
PARAFÀSIA FONÈTICA: paraules inadequades que representen una distorsió de la original per omissió, adició, desplaçament, substitució de la sèrie fonèmica que la constitueix.
Ex: lebro x libro
PARAFÀSIA SEMÀNTICA: paraules inadequades però que estan relacionades semànticament.
Ex: llapis x bolígraf.
DISSINTAXIES: expressions en les que apareixen errors en l´ utilització dels codis morfològic i sintàctic.
Ex: la nenes.
JARGÓ: forma de discurs patològic que implica diferents alteracions a nivell del llenguatge expressat. Pot ser jargó neologístic (si predominen neologismes), parafàsic (si predominen parafàsies) o només jargó.
NO FLUENTS: es caracteritzen perquè l´ afàsic presenta un gran esforç articulatori, tot i que el contingut del discurs és més intel·ligible que el del fluent, en canvi, la dificultat articulatòria és major.
En aquest cas els trastorns del llenguatge son reductius i ens trobem amb:
ESTERIOTÍPIES VERBALS: Representen la forma màxima de reducció. L´ única producció possible es redueix a algun fonema, paraules o locucions automàtiques.
Ex: nomes diu “tan” variant l´ entonació segons el que vol dir.
EXPRESSIONS ECOLÀLIQUES: repeticions automàtiques de les paraules o frases pronunciades per l´ interlocutor sense afegir intenció o sentit.
EXPRESSIONS PALILALIQUES: repeticions sostingudes d´una síl·laba, paraula o frase curta.
ANÒMIA: dificultat d’evocació lexical. El pacient no troba la paraula que vol dir.
AGRAMATISME: produccions verbals amb absència de paraules i morfemes gramaticals obligatoris.
Ex: “dinar fora ” x “m’agradaria dinar fora de casa”.
PERSEVERACIONS: repeticions successives i inadequades d´una activitat o resposta prèvia.
Pel que fa a les àrees corticals lesionades podem classificar les afàsies en:
AFÀSIA DE BROCA.
Es tracta d´ una afàsia no fluent caracteritzada per la presencia de disprosòdia, és a dir, alteració de la melodia i el timbre en la parla.
La comprensió es troba més conservada que l´ expressió però, la repetició, la denominació , la lectura i l´ escriptura es troben alterades.
Es una afàsia que cursa amb dificultat en els moviments bucolabials.
AFÀSIA DE WERNICKE
Afàsia fluent, és a dir, hi ha molt llenguatge però amb moltes parafàsies i inintel·ligible degut, moltes vegades a la logorrea, és a dir, a la dificultat per interrompre el propi discurs.
Hi ha dificultat per a la repetició de paraules i frases, dèficit en la denominació i alteració de la lectura i escriptura.
Respecte a la lectura hi ha dificultats per associar paraules escrites amb el seu significat ja que, segons Wernicke, hi ha una certa dificultat en transformar el processament visual en auditiu.
Pel que fa a l´ escriptura hi ha diferències amb les afàsies de Broca, on el pacient té dificultats en la producció de paraules o lletres llegibles. Els pacients amb afàsia de Wernicke pot escriure amb facilitat però amb estructures semblants a la seva parla, és a dir, una escriptura alterada amb un jargó parafàsic (predomini de parafàsies) o neologístic (predomini de neologismes).
AFÀSIA GLOBAL O TOTAL
Es caracteritza sobretot per una important pèrdua tant de la comprensió com de la producció verbal.
Es tracta d´ una afàsia no fluent amb greus limitacions en la comprensió i repetició, també caracteritzada per la dificultat que presenta per a la denominació, la lectura i escriptura.
AFÀSIA DE CONDUCCIÓ
Afàsia fluent pel que fa al llenguatge espontani però amb predomini de parafàsies, normalment fonèmiques , que el pacient intenta corregir però amb dificultat.
La comprensió del llenguatge està més o menys conservada però hi ha dificultats en la repetició i, tant la denominació com la lectura i l´ escriptura es troben alterades.
AFÀSIA MOTORA TRANSCORTICAL
Es una afàsia no fluent i disprosòdica.
En aquest cas la comprensió està relativament preservada, al igual que la repetició, de manera que són pacients que tenen capacitat per a la denominació i la lectura en veu alta. No obstant, l´ escriptura es troba alterada.
AFÀSIA SENSORIAL TRANSCORTICAL
Aquesta afàsia és semblant a la de Wernicke però amb la diferència que, els pacients amb afàsia sensorial transcortical poden repetir correctament el llenguatge parlat i els de Wernicke no.
És una afàsia que es caracteritza per un llenguatge fluent, encara que presenta parafàsies, alteració prosòdica i un discurs poc coherent.
La comprensió es troba alterada, al igual que la lectura i escriptura.
AFÀSIA MIXTA TRANSCORTICAL
Es tracta d´ una afàsia poc comú i que és una barreja de l´ afàsia motora i la sensorial transcortical.
Es caracteritza per una producció verbal no fluent, alteració de la comprensió, la denominació, la lectura i escriptura.
La repetició es troba bastant conservada, encara que hi ha tendència a l´ ecolàlia (repetició del que diu l´ interlocutor).
AFÀSIA ANÒMICA
També és coneguda com afàsia nominal o amnèsica, ja que la major dificultat es troba en la capacitat per a la denominació.
Aquesta afàsia es caracteritza per tenir un llenguatge fluent i ben articulat amb una gramaticalitat bastant correcte i poques parafàsies.
La comprensió del llenguatge està preservada, així com la repetició i la comprensió escrita.
El problema d´ aquesta afàsia rau en la dificultat per trobar la paraula adequada i en la dificultat per a la denominació. De vegades aquesta empremta és tant gran pel pacient que pot arribar a fer ús de circumloquis i de paraules com “això” “allò” “ja saps”.
Pel que fa a la lectura i escriptura estan relativament preservades.

PRONÒSTIC I FACTORS QUE INTERVENEN EN LA RECUPERACIÓ DE LES AFÀSIES.

Hi ha diferents variables que ens indicaran i ens influiran en el pronòstic, tant pel que fa a l’exploració com pel que fa al diagnòstic i la rehabilitació de les afàsies.
Aquestes variables les podem dividir en dos grups:

1. Característiques del pacient.

· L´ edat.
· Dominància manual
· Ambient sociocultural.
· Dèficits Motors i/o neurològics.
· Personalitat.

2. Característiques de la lesió.

· Localització
· Etiologia
· Duració dels estímuls nocius.
· Grandària.

Podrem establir un pronòstic més o menys adequat desprès de transcorregut un temps determinat des de la lesió i tenint en compte la millora espontània, mes la millora que s´ aconsegueix amb una rehabilitació específica.
És important esperar a que el pacient surti de la fase aguda ja que, aquest, pot millorar en hores o en dies passant d´ un quadre greu a un trastorn lleu o fins i tot a la normalitat.

REHABILITACIÓ DE LES AFÀSIES

En primer lloc hem de tenir en compte que, un pacient afàsic, no només presenta un trastorn del llenguatge, sinó que també pot presentar trastorns neuropsicològics, així com problemes de tipus comunicatius i social que poden ser conseqüència de la seva lesió cerebral.
Això significa que, la rehabilitació de l´ afàsia, no només s’ha de centrar en els aspectes receptius i expressius del llenguatge, sinó que també s’han d´ avaluar altres àrees per aconseguir amb èxit els objectius de la rehabilitació.
Establir clarament el trastorn del pacient en termes lingüístics.
Avaluar aspectes no verbals de la comunicació.
Avaluar les reaccions psicosocials que afecten a la vida del pacient.

Un cop obtingudes totes aquestes dades començarem la rehabilitació.
Tenint en compte les diverses etiologies, la diversitat de tipus clínic i els diferents graus de severitat dels quadres, és convenient realitzar les sessions de forma individualitzada, tot i que , en alguna ocasió pot ser convenient fer alguna sessió grupal amb pacients homogenis pel que fa a l’edat, la patologia de base o la gravetat de l´ afectació, ja que això ajuda a potenciar els factors relacionals i socialitzadors.