Aprenentatge emocional i resolució de conflictes

Aprenentatge emocional i resolució de conflictes

Desenvolupar el coneixement en el camp afectiu i en les relacions interpersonals no és considerat com particularment intel•ligent pel sistema establert, el què ocasiona que aquests ensenyaments no figurin en el currículum, pel que es crea analfabets emocionals. Són persones que poden realitzar un problema matemàtic utilitzant una arrel quadrada però que en la seva vida quotidiana no saben cóm resoldre un conflicte que li afecta tant personal com emocionalment.
La solució a aquest problema podria passar per la integració dels sabers, reorganitzar la metodologia de l’ensenyament, de manera que els sentiments i els conflictes no quedessin fora d’ella, sinó que formin part de l’alumnat.
Sense això, es deixa als individus desprovistos dels instruments necessaris per a conèixer el que tenen més pròxim, a sí mateixos i a les persones que els rodegen. El resultat es tradueix en un important desacord entre el coneixement emocional i el coneixement de les matèries curriculars. Per a resoldre conflictes de manera satisfactòria s’ha d’analitzar la situació, plantejar adequadament el problema per veure en què consisteix i buscar solucions que permetin resoldre’l de la manera més satisfactòria possible per a les persones implicades. Això, requereix un aprenentatge que, per tractar-se de temes en els que l’alumnat està emotivament implicat, es realitza amb una gran facilitat. Quant abans s’actuï en aquest aprenentatge, abans aprendran als alumnes a resoldre satisfactòriament els seus conflictes evitant així les respostes violentes i descontrolades.
El coneixement dels sentiments i emocions requereixen un treball cognitiu, doncs implica una presa de consciència dels propis estats emocionals, i aquest, és un pas important per l’autoconeixement.
Per tant, com que la cognició està fortament implicada en l’aprenentatge emocional i en la resolució de conflictes, s’ha d’intentar que l’alumnat sigui capaç de raonar en cada situació i adoptar actituds i comportaments que el condueixin a resoldre satisfactòriament els problemes que se li presenten. Segons Sastre, G. y Moreno, M., (2000) la proposta metodològica que millor s’adapta a aquesta finalitat és la que es recolza en la postura constructivista, més concretament, en la epistemologia genètica.
L’alumnat, inclús en edats més primerenques, té ja una important experiència de les reaccions que desencadenen els seus actes en els altres.
Donat que els conflictes interpersonals van sempre acompanyats de sentiments, que constitueixen en moltes ocasions la causa mateixa dels conflictes, l’aprenentatge de la resolució de conflictes ha d’anar precedit d’un aprenentatge emocional que dotarà a aquest, dels coneixements imprescindibles sobre el seu propi comportament emocional i sobre el de les altres persones. La proposta de les dues autores, va encaminada a iniciar-se amb un aprenentatge dels sentiments i emocions que els introduirà a la temàtica que es vol abordar. En cap cas es pretén buscar solucions immediates que posin fi a un conflicte donat, sinó que el què es proposa és formar a l’alumnat per a que sàpiga resoldre els conflictes que es van presentant, d’una manera cada vegada més eficaç. Per això, es pot començar ensenyant a analitzar una sèrie de conflictes ficticis per a habituar-los a reflexionar de manera adequada sobre conflictes, amb la idea de facilitar aquesta reflexió quan estigui present la carga emocional que acompanya als conflictes.
Analitzar un problema significa diferenciar els elements que el componen. Per això, és necessari aprendre a indagar sobre el problema i a tenir en compte els sentiments de les persones implicades, així com ajudar a l’alumnat a analitzar els seus propis problemes i a descobrir quines són les millors solucions. Una vegada que els hagi proposat, se’ls ha d’incitar a que analitzin les conseqüències de cada una d’elles per a què anticipi el resultat al què arribaran. Aquest anàlisis implica diferenciar les bones soluciones de les que no ho són i prendre consciència de per què no ho són.
Cal tenir sempre present que els conflictes formen part de la vida quotidiana i per tant han de considerar-se amb naturalitat. Si l’alumne aconsegueix resoldre un conflicte de manera satisfactòria, haurà aconseguit també, reforçar la seva personalitat.

Per tot això, és important que en el currículum escolar, no només es treballi les matèries escolars pròpiament dites, sinó també s’aprengui sobre les emocions i la resolució dels conflictes que aquestes solen portar amb elles.

Font:
Sastre, G. y Moreno, M. (2002). Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una propuesta de género. Barcelona: Gedisa