La discalcúlia es caracteritza per una dificultat específica per a l’aprenentatge i comprensió de les matemàtiques, afectant tant els processos de càlcul, comprensió del significat de les operacions i la seva utilització en la resolució de problemes matemàtics. Generalment, els alumnes discalcúlics presenten un rebuig o frustració molt important davant de l’aprenetatge matemàtic, el que incideix encara més negativament en els seus resultats.
La discalcúlia molts cops pot trobar-se associada a altres trastorns de l’aprenenatge com la dislèxia o el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat associada (TDA-H), el que provoca que molts cops la discalcúlia no rebi el tractament oportú al quedar eclipsada per la major afectació dels altres trastorns de l’aprenentatge.
A mode de signes d’alerta, que ens podrien fer pensar en que es presenta una discalcúlia, podriem destacar els següents:
Utilització dels dits per a sumar i restar
Dificultats manifestes per a resoldre càlculs senzills
Problemes per a realitzar seriacions tant en odre directe com invers
Dificultat per contar enrere
Manca de comprensió del significat de les operacions
Dificultats per aprendre’s les taules de multiplicar
Dificultats molt rellevants per a realitzar processos bàsics com la suma i la resta portant o olvidar aquests processos amb facilitat
Un o dos símptomes no resultarien alarmants, però més enllà de 3 podrien indicar-nos la presència d’una dificultat específica en el càlcul.