La depressió, la malaltia del nostre temps

La depressió, la malaltia del nostre temps

Article publicat per Anna Ruiz Soler, psicòloga clínica de Clavé psicopedagogs.

La depressió és un cercle viciós. Produeix un alentiment mental i físic que fa que tot et suposi un esforç i et cansis amb facilitat. Fas menys coses i et culpes d’això. Acabes creient que no pots fer res i que mai podràs estar bé. En aquest moment, et sents encara més trist i et resulta més difícil fer qualsevol cosa. I així contínuament…

El manual diagnòstic i estadístic dels transtorns mentals (DSM-IV-TR) organitza els transtorns depressius en les següents categories:

· Transtorn depressiu major (TDM), episodi únic.

Es caracteritza per un sol episodi depressiu major; és a dir, almenys dues setmanes d’humor deprimit o pèrdua d’interès acompanyat d’almenys altres quatre símptomes de depressió.

·T Transtorn depressiu major, recidivant o de repetició.

Es caracteritza per dos o més episodis depressius majors.

· Transtorn distímic.

Almenys dos anys en què la majoria de dies es té humor deprimit i en els que hi ha hagut almenys altres dos símptomes de depressió.

· Transtorn depressiu no especificat.

Inclou els transtorns amb característiques depressives que no compleixen els criteris dels tres anteriors.

Algunes de les principals característiques de les persones deprimides són:

· Humor deprimit: sentir-se trist, buit; tendència al plor.

· Disminució de l’interès o plaer en moltes activitats abans valorades. S’abandonen aficions, augmenta el retraïment social i pot haver-hi una notable disminució del desig sexual.

· Sentiments d’inutilitat o d’excesiva culpa. Les persones deprimides malinterpreten successos poc importants, els quals agafen com a prova de defectes personals, i es senten exageradament responsables de fets no desitjats.

Exemples: “no sabré com fer-ho”; “no faig res que pagui la pena”.

· Irritabilitat i ansietat en molts casos.

· Fatiga, baixa energia i poca activitat. Poden estar moltes hores sentats o estirats.

· Agitació o alentiment psicomotors. La primera inclou no poder parar sentat, passejar amunt i avall, retorçar les mans, jugar amb la pell, la roba o altres objectes. El segon, parla més lenta i monòtona, volum baix, mutisme, moviments lents, menys somriures i contacte ocular.

· Disminució o augment de la gana (pot haver-hi ànsia pels carbohidrats); la disminució tendeix a donar-se en un major percentatge de pacients.

· Insomni o, menys habitualment, hipersòmnia durant la nit o el dia.

· Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, indecisió.

· Autocàstig excessiu. S’autovaloren negativament i fan més comentaris negatius sobre sí mateixes.

Exemples: “hauria de ser capaç de fer-ho millor”; “tant se val, qualsevol beneit podria fer-ho”; “he de ser realment un ruc per pensar d’aquesta manera”.

En l’origen de la depressió juguen un paper important la vulnerabilitat biológica (tot i que no en tots els casos) i la vulnerabilitat psicològica.

Dins la vulnerabilitat psicològica s’inclouen aquelles característiques personals fruit de l’experiència, tals com dèficit d’habilitats socials, manca d’assertivitat, ira interna, percepció de falta de control, baixa autoestima i pensaments negatius sobre sí mateix, el món i el futur.

Les persones que estan deprimides normalment pensen de forma sesgada i negativa. Tenen una visió negativa de sí mateixes (“no sóc bo”), del món (“la vida no té sentit”), i del futur (“sempre em sentiré d’aquesta manera”).

Aquests pensaments poden atratapar-les en un cercle viciós. Quan més deprimides es troben, més pensaments negatius tene i més creuen en ells. Quants més pensaments negatius tenen i més creuen en ells, més deprimides es senten. La meta principal de la teràpia és ajudar-les a escapar d’aquest cercle viciós.

Tractament psicològic

Numeroses tècniques es poden utilizar en el tractament de la depressió en funció de les característiques del problema i les característiques personals de cada pacient.

En el tractament de la depressió és fonamental establir una bona relació terapèutica, acordar una conceptualització del problema i justificar i descriure el tractament a seguir. Els objectius terapèutics es centraran d’una banda en els símptomes de la depressió i d’altra banda en els problemes interpersonals i personals del paciente.

Alguns exemples d’objectius de tractament són:

· Reduir les emocions negatives (tristesa, ansietat, culpa, ràbia, irritabilitat…) i augmentar els sentiments d’interès i satisfacció.

· Eliminar la inactivitat, l’insomni o hipersomni, la fatiga i el plor.

· Incrementar el número d’activitats gratificants.

· Augmentar les relacions socials satisfactòries.

· Potenciar l’assertivitat i altres habilitats socials.

· Reduir els pensaments negatius sobre sí mateix, el món i el futur. La qual cosa inclou saber veure el que és positiu, establir criteris realistes per autoavaluar-se, reduir l’autocrítica…

· Augmentar les habilitats de resolució de problemes.