Raquel Garcia. Logopeda autora de l’article.
La disfàgia es considera la dificultat o les molèsties produïdes en el procés de empassar (deglutir) els aliments sòlids, líquids o inclús la saliva. És un procés molt complex en el que intervenen un gran número de músculs i nervis que han de mantenir-se sempre coordinats i per tant qualsevol dany en alguna d’aquestes estructures o a nivell de sistema nerviós, com passa en casos de ictus, malalties degeneratives, després d’un càncer… pot afectar a tot el conjunt, produint així un greu trastorn que ens porti a patir altres problemes com:
- Pneumònies per aspiració, on l’aliment passa a les vies respiratòries i als pulmons en comptes del aparell digestiu.
- Desnutrició.
- Deshidratació.
Podem sospitar que existeix disfàgia si notem un o més d’aquests símptomes d’alarma:
- El menjar ha de estar més temps a la boca del normal per donar-li la consistència adequada o mastega amb dificultat.
- Tos i ennuegaments freqüents.
- No hi ha control de la saliva i cau en algunes ocasions.
- Es presenten infeccions respiratòries repetides.
- Pèrdua de pes.
- Ha de empassar la mateixa mossegada varis cops.
Davant la sospita de disfàgia és necessària la consulta mèdica, on el professional sanitari decidirà les proves diagnòstiques a realitzar i en cas de confirmació, si és o no necessària una via alternativa d’alimentació i la necessitat de rehabilitació logopédica.
És molt important que amb la col·laboració de tots els professionals (metges, neuropsicòlegs, nutricionistes i logopedes) junt amb els resultats de les proves s’estableixin les consistències i la viscositats dels líquids necessàries per assegurar una deglució eficient que mantingui la hidratació i la nutrició correctes pel pacient. 
Per tal de millorar el procés deglutori és molt important seguir unes pautes tant de l’entorn com d’higiene que ajudin a que el pacient en aquesta situació se senti el més segur i concentrat possible en aquesta tasca.
A més, la tasca del Logopeda encarregat de la rehabilitació de la deglució és molt important, doncs ja que no només ha de valorar les estructures que no estan funcionant de manera correcta ,i que per tant s’han de treballar, sinó que també ha de decidir si per una major seguretat s’han d’establir maniobres de manera temporal o permanent per tal de protegir les vies respiratòries i aconseguir una deglució segura.
La rehabilitació de la disfàgia duta a terme per un logopeda implica la aplicació de diferents tècniques com són:
- Estimulació de cara i boca , amb massatge intra i extra bucal, estímuls tèrmics i vibratoris…
- Estimulació sensorial a través de textures i/o gustos que no impliquin risc deglutori.
- Electroestimulació muscular de les estructures afectades per tal que recuperin el tó.
- Pràxies dels òrgans bucofonatoris ( llengua, llavis, mandíbula, galtes).
- Control postural segur durant la deglució.
- Establiment de les maniobres de deglució segures per cada pacient i consistència.
En molts dels casos amb la aplicació d’aquestes tècniques i les adaptacions nutricionals establertes per la resta de professionals, podem assegurar una alimentació oral segura que suposi el 100% de l’alimentació i hidratació del pacient o bé si no complementi altres tècniques millorant la qualitat de vida del pacient, donant-li un al·licient gustatiu que altres medis d’alimentació (sonda nasogàstrica, Gastrostomia) no ofereixen, corregint d’aquesta manera la disfàgia.
Raquel Garcia Fernàndez
Logopeda del Centre Giner
col.4074
