La rehabilitació neuropsicològica és la vessant de la neuropsicologia que està dirigida a proporcionar la màxima qualitat de vida per la persona i el seu entorn, ser el més autònom possible i afavorir la reinserció social, laboral o educacional. Aquestes intervencions consisteixen en rehabilitar i estimular a través d’exercicis el rendiment cognitiu de la persona afectada (orientació, capacitat atencional, memòria, planificació, resolució de problemes,…). Aquestes exercicis és duen a terme mitjançant tasques amb l’ordinador, tasques de paper i llapis, aplicacions amb la tableta, material manipulatiu o jocs.
També abasta les dificultats conductuals i emocionals que la persona pot presentar en funció de la malaltia ( frustració, desinhibició, depressió, ansietat, irritabilitat, comportament infantilitzat, etc).
L’objectiu de la rehabilitació neuropsicològica és potenciar la recuperació de les capacitats cognitives afectades, millorar la capacitat funcional de la persona, acompanyament emocional, tant per la pròpia persona com per als familiars. També es tracta de compensar aquestes àrees afectades mitjançant l’aprenentatge d’estratègies externes, perquè la persona aconsegueixi realitzar activitats de manera funcional. Per a realitzar la rehabilitació neuropsicològica sempre serà molt important partir d’una adequada avaluació neuropsicològica.
Per tant, realitzarem un programa de rehabilitació neuropsicològica que tracti d’afavorir l’autonomia de la persona, de millorar les funcions cognitives que s’ha vist afectades, acompanyar a la persona en la presa de consciència de les seves dificultats i de les implicacions d’aquestes en la seva vida diària, acompanyant en cas que fos necessari, en la creació d’un nou projecte de vida.
¿Quines malalties es tracten amb la rehabilitació neuropsicològica?
Aquest tipus d’intervenció està dirigida a les persones que presenten una afectació del funcionament cognitiu, emocional i conductual. Podem trobar entre les següents malalties:
- Dany cerebral adquirit: Ictus, traumatismes cranioencefàlics (TCE), tumors o atacs epilèptics. En aquests casos ens podem trobar amb seqüeles de qualsevol tipus, cognitives, motores o psicològiques. En aquests casos la valoració neuropsicològica ens permet veure les seqüeles del dany patit i poder iniciar un tractament neurorehabilitador adequat.
- Malalties neurodegeneratives: en aquests casos podem trobar conseqüències a nivell cognitiu, motor, funcional, emocional i social; en funció de les característiques de la patologia. Entre aquestes malalties podem trobar:
- Malaltia d’Alzheimer
- Malaltia de Parkinson
- Demència per cossos de Lewy
- Esclerosis múltiple
- Corea de Huntington
- Demència frontotemporal
- Demència vascular
- …
- Trastorn mental greu: en aquest grup trobem malalties com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, que poden implicar un deteriorament cognitiu. En aquests casos seria recomanable l’inici d’un tractament neuropsicològic.
- Deteriorament cognitiu lleu o Envelliment normal: El tractament neuropsicològic també és recomanable per persones grans sense deteriorament o amb deteriorament lleu. En aquests casos s’anomena Estimulació cognitiva. Aquests treball consisteix en mantenir el cervell actiu, ja que és habitual que al finalitzar l’etapa laboral de vegades es perden les rutines, és fan menys activitats o és fan tasques que no requereixen gaire esforç cognitiu. Per tant, aquesta estimulació permet que el cervell segueixi treballant, estigui actiu i pugui prevenir el deteriorament cognitiu.
- Trastorns del neurodesenvolupament: en aquest grup podem trobar el Tda, Tdah o autisme, per exemple. De manera habitual, aquests trastorns s’inicien en l’etapa infantil, però actualment és coneix més de la simptomatologia en adults i en ocasions no s’ha es va detectar durant la infantesa.
