Es poden utilitzar diferents estratègies, depenent de la simptomatologia i la fase de la malaltia que es trobi la persona, com per exemple:
◦ Estimulació cognitiva (EC): amb l’objectiu d’activar i mantenir en mesura del possible les capacitats cognitives, estimulant les diferents funcions cognitives (memòria, llenguatge, reconeixement, atenció, etc).
◦ Psicoteràpia: recomanada sobretot en la primera fase de la malaltia, amb la finalitat de treballar sentiments d’ansietat, depressió, pèrdua de control, així com millorar l’autoestima.
◦ Teràpia orientada a la realitat: aquesta tècnica està dirigida a treballar l’orientació en les tres esferes (espai, temps i persona).
◦ Reminiscència: treballar el record de diferents etapes de la vida incloent diferents àmbits de la vida personal (relacions socials, família o treball). Es pot treballar a través de quaderns que continguin esdeveniments, fotos, etc.
No obstant, hem de dir que no existeixen estratègies universals per millorar les cures de les persones que pateixen aquesta demència. Hem d’adaptar-nos a les característiques de cada persona, a l’evolució de la seva malaltia a nivell d’autonomia i de capacitats.
Programa de Rehabilitació cognitiva de l’Alzheimer
La rehabilitació neuropsicològica tracta d’intentar estimular cognitivament per tal de restablir la situació dels pacients al grau de funcionament més alt possible (físic, psicològic i social). D’aquesta manera intentem reduir l’impacte de les condicions incapacitants i per permetre als pacients un nivell òptim d’integració social.
Objectius de l’estimulació cognitiva:
- Afavorir l’estimulació de les funcions cognitives superiors.
- Afavorir l’autonomia personal i la socialització.
- Estimular i mantenir les capacitats mentals.
- Evitar la desconnexió amb l’entorn.
- Enfortir les relacions socials.
- Estimular la identitat i autoestima.
- Millorar el funcionament en les activitats de la vida diària.
- Etc.
Fets a tenir en compte en la rehabilitació cognitiva:
– El tractament ha de ser individualitzat, tenint en compte el perfil cognitiu de la persona i les seves característiques.
– Els objectius que ens plantegem han de ser específics, reals i dintre d’un límit temporal.
– Hem de mesurar l’ajuda que proporcionem, sí que és cert que és molt important l’ajuda dirigida a evitar frustració i abandonament de la tasca. Així com, l’aprenentatge sense errors pot ajudar a evitar la frustració.
Efectivitat de l’EC
Diverses investigacions han arribat a la conclusió del benefici terapèutic que mostra el tractament dels dèficits cognitius. Mostrant canvis en la neuroplasticitat a partir de l’estimulació cognitiva, mostrant efectivitat a nivell cognitiu i funcional.
L’EC és més eficaç si s’aplica de manera individual, perquè l’heterogeneïtat dels perfils cognitius i les respectives evolucions al llarg del temps, comporta ajustar els objectius en funció del cas i del moment evolutiu.
Hem de tenir en compte les diferents fases de la malaltia, perquè en fases lleus o moderades de la malaltia, s’ha comprovat que encara s’és capaç d’aprendre, però no passa el mateix en fases més greus de la malaltia. Això és degut a que hi ha una gran pèrdua de neurones i falta de connexions sinàptiques.
A mode conclusió, no hi ha dubte del benefici que pot tenir a curt termini, les intervencions d’estimulació positiva. Possiblement, aquesta efectivitat estigui més relacionada amb l’estimulació de les diferents funcions cognitives, més que en la tècnica utilitzada.
Finalment, hem de destacar l’estimulació cognitiva com la teràpia no farmacològica proposta com a primera intervenció, principalment en envelliment normal i demències en fases lleus-moderades.
